L’Alba， la narradora d’aquesta història， forma part d’una generació que prova de trepitjar terra ferma en una ciutat que fa aigües。 La generació és aquella que ara voreja la trentena i malda per deixar enrere la joventut enmig de les contradiccions que suposa haver de fer equilibrismes constantment entre feines precàries i la culpa inerta de formar part del primer món， entre el feminisme emergent i les relacions estrafetes， entre la necessitat de batallar amb les mateixes forces contra els elements i contra si mateixa。 La ciutat és aquesta Barcelona contemporània que， en la seva pretensió de modernitat， s’acaba per convertir en l’antagonista definitiva， i on la comunicació humana esdevé cada vegada més incerta i fantasmal。

Amb una veu descarnada i sense filtre， les pàgines de Consum preferent van plenes d’un humor càustic que funciona igual com a sàtira i com a flagell， i amb una proposta lingüística atrevida al servei d’una narració mordaç i autodestructiva。 Andrea Genovart debuta amb aquesta novel·la que fa de mirall ètic i sentimental del món que ha de venir， amb una mirada plena de ràbia contra una societat que ens ultrapassa però， sobretot， plena d’un desig incontestable d’insistir。